Un home s’ejecta ell mateix per accident des d’un caça de l’exèrcit francès mentre vola a més de 500 km per hora. Això ha passat fa poc.
Si el titular ja és de traca, seguiu llegint els detalls. Sempre segons la notícia, que parteix d’un informe, per començar aquest home no era el pilot, sinó un passatger de 64 anys. Detalls:
- El vol és un regal d’uns col·legues, que l’home no es veu amb cor de refusar.
- L’homenatjat mai no havia volat en un caça ni havia manifestat cap desig en aquest sentit.
- S’ignora un avís mèdic que diu que no hauria de sotmetre’s a la força de 3,7g que es produeix durant l’enlairament.
- El senyor es corda malament al seient.
- Poc després d’enlairar-se la nau, ell comença a flotar, i s’agafa sense voler a la maneta d’ejecció.
- Surt disparat quan l’avió ja és a 400 metres d’alçada i va a més de 500 km per hora.
- Perd el casc durant l’ejecció.
- Però no perd el paracaigudes: l’home se salva.
- Falla un mecanisme i el pilot, que també ha d’haver sortit disparat -suposo que per si està inconscient-, es queda al seu lloc.
- El pilot pot fer aterrar l’avió a la pista. (malgrat que en aquests moments el caça és un descapotable a més de 500km per hora.)
I ara pensem, com poses això en una pel·lícula, una sèrie, una narració mínimament realista (excloent una farsa)?
És allò que en diuen un Deus Ex Machina, o com a mínim, una casualitat d’aquelles que dius: això no hi ha qui s’ho cregui. És real, però no versemblant.
Un altre exemple que, si la realitat supera la ficció, és perquè fa trampes: al contrari que la ficció, la realitat no ha de seguir cap norma.
(Imatge d’arxiu – Günther Schneider, Pixabay)