Buscava una excusa per inaugurar oficialment el blog i ja l’he trobada: ho faig amb l’anunci que a partir del dia 6 de març i durant els quatre dijous del mes, impartiré un taller de guió de titelles per a TV. És un taller exclusiu per a socis de Guionistes Associats de Catalunya (i altres associacions professionals de guionistes).
La gràcia del taller –a part del fet que l’imparteixo jo, cosa que no necessàriament despertarà passions *– és que no només escriurem guions, sinó que els portarem a la pantalla gràcies a Meritxell Petit i Vicente Rivera, dos actors titellaires professionals que han aportat el seu art a programes com “Los Lunnis” TVE, “Los Algos” CUATRO o “El món d’en Guai” IB3. I ho farem amb l’increïble suport tècnic que suposa una càmera de vídeo i un trípode. O sigui, que en comptes d’un plec d’apunts, els alumnes sortiran del taller amb un recull de vídeos escrits per ells.
Varietat de programes
Al contrari del que poden pensar-se molts, els titelles a televisió no s’acaben amb “Els Lunnis”, o “Barri Sèsam” (que enguany farà 45 anys) , tot i que el seu creador Jim Henson, revolucionés el món dels titelles per a TV sobretot amb The Muppet Show. La mateixa Jim Henson Company ha continuat fent altres programes de titelles. Un dels darrers exemples és That Puppet Game Show per a la BBC, un concurs que –pel que diuen les crítiques– ha passat sense pena ni glòria.
Titelles per a adults
Al Regne Unit, on sembla que els programes de titelles tenen més recorregut, hi ha molts altres exemples de programes de titelles fets també per altres creadors. Un exemple amb una mica més d’èxit de la mateixa BBC va ser Mongrels, una sèrie sobre un grup d’animals de carrer que destil·lava un humor adult i irreverent. Aquí n’hi ha una mostra:
De fet, Mongrels va sortir sota l’ombra (o la polèmica, segons com ho mirem) d’una altra sèrie de Channel 4 sospitosament semblant: Pets, també una comèdia molt animal en tots els sentits. Un to irreverent i adult, constants referències a sexe i violència, i també amanida amb números musicals.
Aquí teniu el mateix vídeo en italià.
Pel poc que n’he vist, es fa difícil empatitzar emocionalment amb els personatges. Dubto que tingui a veure amb el fet que els personatges siguin titelles, sinó més aviat que es tracta d’un humor molt estripat. D’això en podem trobar exemples en moltes altres comèdies, tant d’animació com amb personatges reals.
Humor i emoció
De fet, els titelles poden esdevenir un vehicle artístic tan bo como qualsevol altre per traslladar emocions a l’espectador, i jo penso que precisament aquest és el repte. Acabo doncs aquest primer article dedicat als titelles amb un vídeo clàssic de Bàrri Sèsam que demostra que humor i implicació emocional no són dos conceptes antagònics.
* Tot i que no em molestaria.
Buscaba cualquier excusa para inaugurar oficialmente mi blog y ya la he encontrado: el anuncio de que a partir del día 6 de marzo y a lo largo de los cuatro jueves de ese mes impartiré un taller de guion de marionetas para TV. Es un taller exclusivo para miembros de Guionistes Associats de Catalunya (o de las asociaciones de guionistas pertenecientes a FAGA).
El quid del taller –a parte de que lo imparta yo, lo cual no tiene por qué despertar pasiones necesariamente*– es que no sólo escribiremos guiones, sino que los llevaremos a la pantalla, gracias a la colaboración de Meritxell Petit y Vicente Rivera, dos manipuladores professionales de títeres que han aportado su arte y profesión a programas como “Los Lunnis” TVE, “Los Algos” CUATRO o “El món d’en Guai” IB3. Y vamos a grabar con el increíble soporte técnico que supone una càmera de vídeo y un trípode. O sea, que en vez de con un fajo de apuntes, los alumnos terminarán el taller con una colección de vídeos escritos por ellos. Y con algo de suerte y el permiso de los autores, los podréis ver en este mismo blog.
Variedad de programas
En contra de lo que muchos puedan creer, los títeres en televisión no se acaban con “Los Lunnis”, o “Barrio Sésamo” , aunque su creador, Jim Henson, revolucionara el mundo de las marionetas para TV y lo llevara a la cumbre con el programa familiar The Muppet Show. La propia Jim Henson Company ha seguido haciendo más programas de títeres estos años. Uno de los últimos ejemplos es That Puppet Game Show para la BBC, un concurso que –por lo que he leído– ha pasado bastante modestamente.
Títeres para adultos
En el Reino Unido, donde según parece los programas de títeres tienen algo de recorrido, hay más ejemplos. Otro programa de la propia BBC relativamente reciente y que tuvo cierto éxito fue Mongrels, una serie sobre un grupo de animales callejeros amb un humor adulto e irreverente. Veamos una muestra de ello:
De hecho, Mongrels surgió bajo la sombra (o la polémica) de otra sèrie de Channel 4, sospechosamente parecida: Pets, también con ese mismo tono para mayores de edad.
Aquí tenéis el mismo vídeo en italiano.
Por lo poco que he visto en estos programas, hay cierta dificultad para empatizar emocionalmente con los personajes. Dudo que tenga nada que ver con el hecho de que los personatges sean títeres, sino más bien con el típo de humor desfasado. Este fenómeno ocurre en tantas otras series: ya sean de animación o con actores reales.
Humor y emoción
De hecho, las marionetas pueden ser un vehículo artístico tan bueno como otro para trasladar emociones al espectador, y creo que ahí está el reto. Termino este primer artículo dedicado a los títeres en televisión con un vídeo clásico de Barrio Sésamo que demuestra que humor e implicación emocional no son dos conceptos antagónicos.
* Pero sería lo suyo.