Des de Sant Jordi que no he passat de la primera pàgina del llibre que em van regalar. El tinc allà, a la tauleta, fent aplec de pols i fent-me “pst pst”, i “ei tu” per fer-me sentir culpable cada cop que hi passo la vista per damunt. És un llibre curt, a més a més.
No és pas culpa de qui me’l va comprar, perquè de fet jo vaig demanar aquest títol concret. De fet, és més aviat una caiguda en picat del meu consum de llibres. Tampoc és que hagi parat de llegir. Llegir, llegeixo sovint a la feina, sobretot a l’ordinador, també la premsa al mòbil… I de fet, vaig llegir el darrer llibre sencer en un e-book. És a dir, llegeixo molta pantalla.
És dolent deixar llegir llibres, per abandonar-se als pim pams literaris del mòbil? Home, sí. Ja ens diuen que el plaer efímer de les pantalles perjudica la reflexió més profunda. Ho vaig llegir en el llibre electrònic, per cert. Però no sé si és més dolent que deixar de llegir per prendre el sol o cantar reggaeton. Per què llegir és llegir, i sé que tard o d’hora tornaré al llibre. Llegir sempre estimula el cervell, encara que sigui d’aquesta manera. Aquest gimnàs no l’ha tancat la covid.