Portada » Vida privada parlamentària

Vida privada parlamentària

Després de setmanes en què els jocs de poder parlamentaris han farcit les pantalles, de ben segur que els ciutadans hem acabat tenint la imatge dels polítics com a éssers freds, calculadors, disposats a tot per grimpar un sol esglaó polític. Res més lluny de la realitat.

Gràcies a un error de seguretat, han sortit a la llum l’intercanvi de correus electrònics de dos diputats que revelen unes pobres persones obligades a empresonar els seus sentiments pel bé del partit. A continuació publiquem alguns extractes d’aquestes missives canviant-ne els noms dels interlocutors. Si és fessin públics, no només es veurien condemnats a abstenir-se de veure l’objecte del seu desig i abjurar de les seves idees sinó, molt pitjor, renunciar a dietes i al cotxe oficial.

Diàleg de missatges entre Xavier Borra (Partit dels Conservants) i Elisabet Casa (Unió del Poble)

“Estimada, t’acabo de veure per la televisió i has anomenat el meu partit corrupte amb tanta passió, he decidit que no vull viure sense tu. La força amb què dedicaves insults als meus companys amb aquella determinació han fet que hagi estat a punt d’escriure un comunicat a twitter declarant la meva passió. Però, ai las, en C.T., que seu a l’escó de la meva dreta estava espiant, i he hagut d’acabar la frase substituint el teu nom per les sigles del partit.

Et desitja, el teu votant secret

“Demagog de la meva vida,

Des que vas fer aquell discurs neoliberal, que no te’m puc treure del cap. De vegades penso que hauríem de deixar la política per ser lliures. La meva vida s’ha convertit en un grup mixt de sentiments. No sé si els teus són sincers.

Espera la teva resposta unilateralment,

E.T.”

“Porta giratòria del meu cor,

I tant que són sincers. El menyspreu amb què t’anomeno anticapitalista reflecteix la passió que sento. Sí, jo també he estat temptat d’impulsar una moció de censura contra aquest sistema que ens té oprimits i vull declarar amb veu forta la meva entesa amb tu. Mentre no arriba el moment, vine avui a casa a sopar. Avui toca llagosta, però les teves conviccions són el més important per a mi i a tu et prepararé una torrada.

Espero que poguem arribar a votar junts

“Oh, míting meu,

Res no m’agradaria més que passar la vetllada amb tu (tret potser que fer un curset de rus, agafar un vol a Moscou, agafar una màquina del temps i assistir a un míting de Lenin), però aquesta nit estic presonera de la comissió del partit. Oh, com odio aquests grillons polítics que ens impedeixen estar junts. Envia’m un whatsapp amb la teva corbata, perquè no et trobi tan a faltar.

Penso en tu a cada ple.

“Oh, que n’ets maquiavèl·lica,

Aquest matí he descobert amb estupor que en comptes d’anar a la comissió, en realitat vas sopar amb H.M. del Partit del Mig. Sé que no va passar res, perquè ja que fa anys que tenim micros a tots els gerros de flors del restaurant del costat del Parlament, (les gravadores es veien massa), però està clar que flirtejaves amb ell. Què li veus? Ja sé que és més alt i populista que jo, però pensa que no t’aguantaria una investidura. Em vas dir que donaries suport a l’estatut que aprovés el parlament del meu cor, i m’has traït. I em sento decebut per l’engany i envejo la teva hipocresia.

Has faltat al teu programa”

“Desconfiat elector de sentiments,

Jo et vaig adjudicar el meu amor a dit, i m’ho pagues amb els teus gelos? No menteixo a ningú amb tanta fredor com a tu, i això hauria de ser prova del teu amor. La teva desconfiança m’afalaga, però ja et vaig dir que jo vull tenir llibertat. T’ho vaig dir quan em vas proposar presentar-me als teus padrins dins del partit. Espero que ho entenguis. Si no, crec que ens hauríem de prendre unes jornades de reflexió.

Considera’m una urna. Tu tries.

“Oh estimada,

Perdona el meu rampell. He estat massa impulsiu, i no vull perdre la nostra aliança. Ja fa temps que la meva passió va superar el tres per cent. I aquesta tarda, tot just després de la sessió d’avui, m’he esquitllat a la sala de plens a acaronar el teu escó. Sí, el primer de la cinquena filera, per sentir el teu caloret.

“Benvolgut diputat,

no ha estat la meva escalforeta, el que has sentit, sinó de la del meu company de partit Ramón, amb qui em vaig intercanviar l’escó fa més d’una setmana, perquè té incontinència i ha d’estar més a prop del lavabo. Pensava que hauries notat el canvi, però veig que no. La teva falta d’observació et delata. Dona per trencades les negociacions. El meu cor no pot suportar canvis en el mandat democràtic.

PS. Per cert, demà ens veurem a la comissió de la nova llei. He proposat quedar al restaurant a les 13h. Aprofitem els micròfons que teniu posats, que menjant l’arròs és un rotllo prendre notes.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.