Fer un tipus de feina de vegades t’ajuda a millorar en una altra.
Una de les darreres experiències professionals més educatives ha sigut estar present en gairebé tot el procés d’un programa com a redactor: I en aquest cas la feina d’escriure per mi ha estat la menys important.
Contactar amb els persones a gravar, treure la pols de l’alemany i el francès, preparar les entrevistes, anar a agafar un avió amb l’equip de rodatge, fer alguns tràmit (permisos, llogar una furgoneta, pagar el menjar), contactar la gent i fer les entrevistes, intentar solucionar imprevistos, pactar solucions improvisades, tornar amb el material rodat, visionar-lo, ficar-se a la sala d’edició amb el muntador i alhora acabar el guió per gravar les veus en off, fer els canvis, i veure’n el resultat final.
Aquesta va ser la meva experiència en tres dels episodis del programa Transform My Meal per a l’Olympic Channel, gravat aquest estiu i que ja es poden veure. Són uns programes curtets d’uns 10 minuts, amb un format molt tancat. En canvi, la seva petita dimensió ajudava a estar present durant gairebé tot el procés. No cal dir que entendre’s i tenir bon ambient amb l’equip va fer que l’experiència fos genial, més profitosa i sí, divertida. Consell: quan hi ha coses que no saps i preguntes, la gent t’ajuda.
Aleshores t’adones de les repercussions d’allò que escrius, encara que siguin preguntes que ni tan sols se sentiran al programa, i t’aporta una intuïció que no tenies abans. Per a un guionista, tenir la capacitat d’imaginar com sortirà una cosa en el moment d’escriure és essencial, i si el que imagines s’assembla a la realitat, jo crec que tens un do. Dir que jo l’he assolit potser seria massa, però crec que m’hi acostat una mica més.
Ah, i si us agrada la cuina o l’esport i teniu deu minuts, feu un tastet de Transform My Meal a l’Olympic Channel.