Portada » No et gastis un duro en software per escriure el teu guió

No et gastis un duro en software per escriure el teu guió

Sembla que la terra hagi de fer un altre quart de volta al sol perquè jo m’animi a escriure al blog. Em consola pensar que degut al baix nombre de lectors, tampoc faig patir ningú. No, espereu. Això no consola gens.

Anem per feina

Durant anys i panys Final Draft ha estat el gran referent de software per escriure guions. És un programa que pesa unes desenes de MB i un absurd preu que deu rondar els 250 dòlars. És un programa dels Estats Units que curiosament, entre els seus nombrosos correctors ortogràfics, hi ha el de català.

Però ni que contingués el diccionari Català Valencià Balear, moralment no valdria el preu que li han posat.

La compaginació d’un guió no és res de l’altre món

La presentació formal “estàndard”* d’un guió, posem de cinema, no és física quàntica. Mentre el guió s’adigui al format (mida i tipus de lletra, espaiat, sagnat i marges) que normalment esperen els lectors relacionats amb la indústria, qualsevol pot escriure un guió amb el Word, el LibreOffice o una màquina d’escriure –si és que en troba cap d’operativa–.

Cert,  programes com ara el Final Draft depassen el que fa un processador de text normal. Tot és més fàcil, no t’has de barallar amb qüestions de format, sovint inclouen hi ha un sistema de “targetes”, per poder escaletar el guió de la teva pel·lícula (o capítol de sèrie, o drama de ràdio, etc), ofereixen maneres per treballar a distància i també hi ha eines de producció, (que de fet, un guionista no té per què utilitzar).

Però la base d’aquest programes és sempre la mateixa: un processador de text amb alguns estils predeterminats de fàbrica perquè el guionista decideixi què és el que està escrivint  (nom d’un personatge, una descripció o acció, l’encapçalament d’una seqüència, una transició…) i així li apliqui el format particular (sobretot la tabulació i l’interlineat anterior i posterior). Òbviament, això és una bestiesa. I si no us ho sembla ara, ho farà en acabat de llegir l’article.

En fi, que tot i que aquests programes fan altres coses (numeració de pàgines, revisió ortogràfica, i altres complements), la gran majoria de programes d’escriptura de guions no deixen de ser un “word” adaptat.

El final del Final

Jo creia que Final Draft seria el rei del mambo pels segles dels segles en l’escriptura de guions, almenys fins fa poc, quan un article a guió.cat de l’Eduard Sola em va descobrir l’estupendu Fade In, un altre programa d’escriptura de guions que fa el mateix que el Final draft, però a una cinquena part del seu preu (50$).Fins i tot en alguns aspectes em sembla millor… Em vaig plantejar adquirir-lo.

Però ep, guardeu la cartera! Almenys m’ho vaig plantejar fins que navegant per internet (amb el mai prou valorat objectiu de perdre el temps), vaig topar-me una cosa que es diu Fountain, creada fa alguns anys.

Que treballi l’ordinador, coi

Que què és això? Doncs no és cap programa, sinó un “llenguatge” per escriure guions. Si feu una miradeta a la web de Fountain ho trobareu ben explicadet en anglès… No, no, no. No feu clic encara, perquè jo us en faig cinc cèntims.

Es veu que algú va pensar –i molt ben pensat– que per què ens hem de gastar una morterada en un ordinador amb l’últim processador, si encara li hem d’anar dient quin “estil” toca. Coi, amb un processador de quatre nuclis i més memòria que un elefant amb assumptes pendents, un ordinador ens hauria de fer la declaració ell solet, anar a comprar, treure el gos a passejar i, naturalment, passar-nos el nostre guió a net. I precisament en això es basa Fountain: en què escriguem un guió sense capficar-nos en el format, que quan acabem, l’ordinador ja s’encarregarà de fer-ho.

A la web de Fountain podem escriure-hi nosaltres mateixos i veure com funciona el llenguatge

I com sap l’ordinador quan escrivim el nom d’un personatge (per escriure’l a quatre polzades i mitja del marge esquerre) o estem escrivint una acció (que ha d’omplir tots els marges)? La idea és tan senzilla que fa riure, mentre a tots aquests programes tan cars els hauria de fer vergonya no haver-hi pensat.

Fes servir el programa que vulguis, i deixa’t de mandangues

Es tracta en escriure el guió de la teva vida en QUALSEVOL PROCESSADOR DE TEXT. I quan dic qualsevol, dic qualsevol, incloent-hi el bloc de notes del “windows”, o fins i tot en el mòbil, si ens agafa inspirats en el lavabo, per exemple. Si ho fem bé, no ho haurem de passar a net ni res.

L’única condició és que quan escrivim les parts del guió mantinguem algunes convencions molt elementals: que escrivim el nom dels personatges en majúscula, que comencem les seqüències amb un Int. o Ext., ens recordem de prémer la tecla retorn per canviar de paràgraf, i poca cosa més. No res que qualsevol guionista no faci ja per sistema. És a dir, que fem servir el programa per escriure i ens oblidem de marges, paginació, etc, etc. I quan acabem d’escriure la nostra gran obra (com si fos tan fàcil, ha ha), ho gravem en format de text .txt.

I per l’ordinador és bufar i fer ampolles agafar aquest text i tatxan! – convertir-lo en un guió perfectament formatejat, compaginat i numerat. I amb  portada i tot.

La principal virtut de Fountain és ser un “llenguatge” (i no especialment complicat). No té programa propi. Si ja tens algun d’aquests 30 programes (incloent-hi el Final Draft, Fade IN o d’altres) el més probable és que puguis importar el text que has gravat com a “.fountain” i el veuràs compaginat a la pantalla. Però és que no cal ni programa: aquesta web t’ho fa de franc. Li penges el teu arxiu de text net, i et torna un preciós arxiu pdf ben formatat amb el teu guió.

I també escaleta en “fountain”

Que us pensàveu que els guionistes darrere d’això no hi haurien pensat? Prou sabem que la feina de guionistes sovint és passa escrivint sinopsis, tractaments i escaletes, que no pas accions i diàlegs. Aquest article (in English again, sorry) precisament explica com fer-ho. Naturalment, aquest llenguatge té previstos alguns ajustos per si cal forçar les coses. Però el cas és que segurament no caldrà ni mirar-ho.

És d’una senzillesa espaterrant.

I a córrer, tu.

* Qui diu format “estàndar”, diu format nordamericà de Hollywood

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.